La Descripció

A classe de COED, ens van demostrar que hi ha moltes formes de descripció i vam poder conèixe'ls mitjançant unes cançons que ens van posar (El gripau blau, Lila, Pedro Navaja, Com un puny, Nit de Sant Joan), també mitjançant poesia virtual com pot ser la d'en Joan Brossa, poesia (Gernika i Si parlo dels teus ulls), novel·la (El carrer estret, Els homes que no estimaven a les dones, La tramuntana), assaig, conte (Abiyoyo) i vídeo (Summercat). Va ser una manera molt entretinguda de conèixer els diferents models de descripció que existeixen.

A l'escrit que ens va donar la Imma hi ha una breu complementació a la definició de descripció, com es fa... que ara mencionaré:

Qué és?

Vol representar lingüísticament persones, animals, objectes, sentiments,... Se'n poden descriure tots els aspectes de la vida real del més concret al més abstracte.

Per aquest mitj'a s'hi poden donar molt tipus d'informacions, poden ser més objectives o més subjectives i poden estar ordenades de diferents maneres.

Hi ha dos classes de descripció:

-Objectiva: l'autor té una actitud imparcial davant d'allò descrit, es limita a donar a conèixer allò que pot veure.

-Subjectiva: l'autor reflecteix allò que li dóna a conèixer allò que està descrivint.

Estructura

Ha de tenir tres parts o procediments:

-Establiment del tema

-Caracterització

-Relació amb el món exterior

Com es fa?

Hi ha tres parts:

-Idear (explorar la situació)

-Ordenar (esquema estructural)

-Textualitzar (redacció del text)

Tècniques descriptives

-Sintagmes nominals amb molts adjectius.

-Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.

-Paraules que descriuen impressions sensorials.

-Terminologia.

-Definicions.

-Enumeracions.

-Recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions, al·literacions,...).

Amb tot això podem veure i saber com es fa una bona descripció d'allò de que en volem parlar.

Competències comunicatives

A partir de molts dels textos analitzats a classe podem observar que aprendre una llengua, a part de fer servir un codi també és adquirir unes habilitats que orientent sobre com fer servir aquest codi en les diferents situacions comunicatives produides en l'entorn de qui el parlen.

Des que som petits anem adquirint coneixements de tot tipus, com per exemple la gramàtica i els seus registres, som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i avaluar la nostra participació i la dels altres.

Com esmenta Loayza, aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb característiques i els seus usos i amb els sistemes de comunicació més generals, on l'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, necessitats i motivacions i accions.

Als 70, Gumperz i Hymes postulen l'existència dela competència comunicativa, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització.

L'habilitat d'utilitzar una llengua ha de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.

Això es manifesta en els sistemes primaris i en els secundàris.

En els primaris per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat. En els secundàris han de ser de major elaboració i complexitat, més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Segons Gumperz i Hymes, "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una fotnrenovada de motivacions, necessitats i experiències."

Components de la competència comunicativa:

-Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic.

-Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús, s'ocupa de la situació comunicativa.

-Competència discursiva: produeix i interpreta els diferents tipus de discursos en quelsevol gènere, i interpreta i produeix textos coherents i cohesionats.

-Competència estratègica: utilitza estratègies de comunicació verar i noverbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.

Aquests són els apunts extrets d'un text que es va donar a classe de comunicació oral, escrita i digital.

El llenguatge i les llengües

L'altre dia a classe de COED vàrem llegir un text que ens va donar la Imma de Tuson, J. (1984), on s'explica la definició del llenguatge i la relació amb la llengua.

D'aquí com és costum ens va fer extreure'n uns apunts per parlar-ne després a classe i comparar tot allò de cadascun entre tots.

Jo vaig puguer extreure'n el següent:

-El llenguatge està constituït per senyals i combinacions de senyals, les quals donen lloc a la comunicació.

-Tothom es comunica mitjançant una llengua, i això és un fet innat de mitjà d'expressió (el llenguatge).

-El llenguatge s'organitza en diferents nivells limitats en algun punt final, on no hi ha més nivells.

-El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar, encara que sense la base cerebral mínima no és possible.

-El llenguatge és el suport bàsic de la memòria i fa possible l'autoexpressió, a la existència del discurs intern i la reflexió sobre la nostra experiència.

-El que expressem amb gestos i demés es pot traduir al nostre llenguatge.

-El llenguatge és el mitjà de comunicació i expressió més extens que tenim.

Descriure i escriure

Diferències entre el codi oral i l'escrit

A classe de COED vam llegir un text de Cassany, D. del 1987 titulat "Descriure escriure" on s'expliquen les difrències entre el canal oral i l'escrit. La nostra tasca va ser efectuar uns apunts que fossin un resum d'allò que vam llegir i amb les dades més importants que ens servís per entendre i estudiar més endavant.

Jo ho he fet mitjançant quadres comparatius:

Diferències contextuals

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
1.Canal auditiu: el receptor comprèn amb l’oïda el text.	1.Canal visual: receptor llegeix amb ulls el text.
2.El receptor percep successivament diversos signes del text.	2.Receptor els percep simultàniament.
3.Comunicació espontánia: emisor pot rectificar, no esborrar. El receptor comprèn el text en el momento de l’emissió.	3.Comunicació elaborada: emissor pot corregir i refer el text. El lector pot escollir quan vol llegir-lo i com.
4.Comunicació immediata en el temps i l’espai. Més ràpid i àgil.	4.Comunicació diferida en temps i espai.
5.Comunicació efímera: sons perceptibles mentre duren en l’aire.	5.Comunicació duradora: lletres es graven en un suport estable i perduren.
6.Codis no-verbals: significat social codis no-verbals 65% contra 35% dels verbals.	6.Els utilitza poc: disposició espai i text, textura del suport.
7.Interacció durant l’emissió del text. Llenguatge oral negociable entre interlocutors.	7.No hi ha interacció durant composició.
8.Context extralingüístic paper molt important.	8.Context poc important. Escrit autònom del context.

Diferències textuals

	CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Adequació	-Marca procedència dialectal de l’emissor. -Grau formalitat baix, d’ús privat.	-Neutralitza marques de procedència emissor. -Grau formalitat alt, d’ús públic.
Coherència	-Selecció poc rigurosa de la informació. -Més redundant. -Estructura text oberta. -Estructures poc estereotipades.	-Selecció precisa de la informació. -Menys redundant. -Estructura tancada. -Estructures estereotipades.
Cohesió	-Menys gramatical. -Elements paralingüístics. -Codis no-verbals. -Referències exofòriques.	-Més gramatical. -Pocs elements paralingüístics. -Pocs codis no-verbals. -Referències endofòriques.
Gramàtica: fonologia i grafia	-Formes pròpies d’usos espontànis i ràpids.	-Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia	-Solucions poc formals.	-Solucions formals.
Gramàtica: sintaxi	-Estructures sintàctiques simples. -Anacoluts i frases inacabades. -Ordre elements oració variable. -El·lipsis freqüents.	-Estructures sintàctiques complexes i desenvolupades. -Absència d’aquestes estructures. -Ordre més estable. -El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic	-Lèxic no marcat formalment. -Pocs mots amb significats específics. -Accepta repetició lèxica. -Proformes i hiperònims com a mots jòquer. -Tics lingüístics o mots paràsit. -Mots crossa. -Onomatopeies.	-Lèxic marcat formalment. -Freqüència molt alta. -Tendència a eliminar repetició lèxica amb sinònims. -Mots equivalents i precisos. -Absència d’aquests elements. -Tendència a eliminar-los. -Ús molt escàs.

Relació segons Vigner entre codi oral i l'escrit

ESCRIT TRADICIONAL	ESCRIT CODI SEGON	ESCRIT LLENGUA
Escrit objecte exclusiu d’aprenentatge.	Oral objecte primer i primordial.	Oral i escrit autònoms.
Refusa model oral.	Escrit per transcriure oral.	Comprendre i produir textos orals i escrits.
En canvi Scinto ho analitza des d'una òptica psicolingüística Tres models: Dependent (Tradicional): oral com a manifestació primera i principal del llenguatge, escrit com transcripció gràfica del primer, utilitzada a través de la correspondència amb oral. Oral manifestació natural del llenguatge, mentre que escrit simple calc cultural. Independent (Glossemàtica): elaborat pels lingüístes de la Glossemàtica, oral i escrit absolutament independents, dues de les possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge. Model lògic i possible, difícil de defensar. Equipol·lent (Cercle de Praga): Elaborat pel Cercle lingüístic de Praga, oral i escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística. Conclusions: Tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral i diuen que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.