miércoles, 30 de diciembre de 2009

Audacity


És un programa d’edició d’audio, gratuït, on hi podem enregistrar la nostra pròpia veu, grabar d’allò que estiguem escoltant en aquell moment a l’ordinador o d’algun aparell connectat a l’ordinador.

S’hi poden fer qualsevol tipus de modificacions, afegir efectes, fer pauses, allargar o escurçar la melodia, fer mescles, guardar el projecte en molts tipus de format,...

Ordinadors a les aules

A classe de TIC ens van demanar que per aprendre a fer funcionar millor la web del docs havíem de fer una presentació i el meu grup i jo vam fer-ho dels portàrils a les aules.

Artrage2


És un programa simulador, mitjançant el qual es poden crear qualsevol tipus de dibuix, on imita les eines i els recursos i estils de pintures que utilitzariem a la vida real.

Coneixements bàsics

Per puguer dominar tot el tema de les TIC cal saber les nomenclatures amb els seus significats, per a que serveix... i això ho podem trobar a la pàgina web Fotonatura, on ens expliquen tots aquests coneixements bàsics i essencials per a un bon aprenentatge i ús de les noves TIC.

CMapTools


Aquest és un programa que et permet fer mapes conceptuals d’allò que desitgis.

És una eina molt útil per mitjà de la qual cadascun de nosaltres havíem de fer un mapa sobre un tema, el qual va ser el programari lliure. El de la imatge de dalt és el meu.

Eduwiki


Eduwiki és una pàgina web creada per posar tot tipus de definicions de qualsevol cosa, és una viquipèdia però més aviat pensada pels nens, on hi poden trobar la informació necessària per saber tot allò que desitgin. Però a la vegada també és una eina on qui vulgui pot introduir un terme nou amb la seva corresponent definició, característiques...

El treball a realitzar va ser crear un grup de 4 o 5 persones i crear una nova entrada. La Andrea, la Marina, la Karen, l'Helena i jo vam fer un de les aranyes. On explicàvem tot allò essencial i principal que cal saber de les aranyes, amb un vocabulari que els nens el puguin entendre sense dificultats i ho vam fer mitjançant una presentació enllaçada aquí.

Google docs


A classe de TIC ens han ensenyat com podem compartir documents amb altres persones mitjançant la xarxa i com tindre aquests documents no en un sol ordinador, sino que mitjançant una web i un compte google pots tindre tot allò que desitgis a l’ordinador que vulguis.

En aquest programa pots crear documents de text, presentacions, fulls de càlcul, enquestes... i tot això es pot anar creant mitjançant un vincle creat amb altres persones i treballar-hi junts a la vegada, fins i tot hi ha un quadre de dialeg per a comunicar-se instantàniament.

És un programa molt útil i fàcil d’utilitzar.

Xtecràdio


La Anna Sainz i jo a classe de Gestió i TIC, ens va tocar fer el treball i l’exposició del programa XtecRàdio, que és un programa fet a les escoles on tots els nens poden ser autònoms en crear una cadena de ràdio per al seu curs, escola i fins i tot per altres persones.

Ho vam fer acompanyat d’una presentació que us d’eixo aquí enllaçada, on hi ha més informació i on podreu veure un exemple de ràdio creada pels nens d’una escola.

martes, 29 de diciembre de 2009

Recitació en veu alta


El ratolí i el lleó








A classe de comunicació oral, escrita i digital, ens van encomanar la tasca de fer una recitació en veu alta davant de tota la classe d'alguna cosa preparada d'entre 1 o 2 minuts.
N'em sentit de moltes, com contes, poemes, monòlegs...
Però jo vaig ser la primera, i vaig explicar el conte titulat: El ratolí i el lleó. Que diu així:

Un dia, dos ratolins esatven jugant alegrement en un descampat. En aquell mateix descampat, a l'ombra d'un arbre, hi havia un lleó intentant fer la migdiada, però els ratolins eren tant escandalosos que no s'aconseguia dormir.

Però en un dels seus jocs, els ratolins van passar per sobre del lleó. El lleó, enfadat ja per no poder dormir, es va enutjar encara més per aquella manca de respecte que li mostraven els ratolins.

I aixecant-se de cop! va aconseguir acorralar-ne un mentre l'altre fugia espaordit. El lleó va agafar al ratolí que havia acorralat i, per sorpresa seva, el ratolí li va parlar:

- Lleó, si em perdones la vida, et serviré sempe que necessitis la meva ajuda.

El lleó primer es va quedar perplex, però ràpidament va esclatar a riure!

- Tu! un petit i minúscul ratolí oferint-me ajuda a mi! el rei de la selva! ... Au! ves ves!

I de tanta gràcia que el va fer, el va deixar anar.

Al cap d'un temps, el mateix lleó anava despistat per la selva quan va caure en un parat posat per un caçador. Va quedar penjat en un arbre en una xarxa i, per molt que ho intentava no podia escapar i cada vegada rugia més fort de ràbia, tant, que tota la selva tremolava.

El ratolí va sentir els rugits i ràpidament va acudir on era el lleó per a cumplir la seva promesa. Però el rei de la selva seguia desconfiant d'un petit ratolí. Però el ratolí, sense dil·lació, es va enfilar fins on era el lleó i va començar a rosegar la xarxa. I va rosegar i rosegar fins que la xarxa es va trencar i va alliberar al lleó.

I el lleó va donar les gràcies al ratolí, que a més estava molt satisfet per haver-li estat útil.


La meva valoració és que vaig fer-ho bastant malament, ho portava molt preparat però els nervis em van jugar una mala passada, no em vaig expressar com ho havia de fer, no vaig gesticular com m'havia preparat, em vaig quedar en blanc molts cops i em vaig menjar moltes coses que hauria d'haver dit.

Debats



Inclusió dels nens discapacitats a l'aula ordinària






Per COED hem hagut de fer un debat, després de veure'n un mitjançant un vídeo reproduit a classe.
El nostre grup ho hem fet de la Inclusió dels nens discapacitats a l'aula.
La proposta de realitzar debats a classe ha estat molt entretinguda, a part, de que he aprés molt de cadascun dels debats realitzats i ha estat una manera de perdre la vergonya de parlar en públic.

El manual de la lliga de debat universitari, ens expliquen com ha de ser l'equip, el seu procés d'investigació, el plantejament del debat i la part oral.

Hi ha dos equips un que està en contra i l'altre a favor, cadascun està format per cinc persones: dos investigadors, dos oradors, un suplent i un capità. Han de situar-se cadascun en el seu temps que li han atorgat.

Hi ha tres parts al llarg del debat:
-Introducció
-Refutacions
-Conclusions

Territori

Estats Units i els esports


En el mòdul de Processos i contextos educatius II, és a dir, Gestió de la informació i TIC i Comunicació oral, escrita i digital, ens van proposar el treball de final de semestre. Ens van dir que havia de fer referència amb el territori i en Marc Ariño i jo vàrem triar el tema dels esports però als Estats Units.
Aquí enllaço la presentació que vam fer.

La Descripció

A classe de COED, ens van demostrar que hi ha moltes formes de descripció i vam poder conèixe'ls mitjançant unes cançons que ens van posar (El gripau blau, Lila, Pedro Navaja, Com un puny, Nit de Sant Joan), també mitjançant poesia virtual com pot ser la d'en Joan Brossa, poesia (Gernika i Si parlo dels teus ulls), novel·la (El carrer estret, Els homes que no estimaven a les dones, La tramuntana), assaig, conte (Abiyoyo) i vídeo (Summercat). Va ser una manera molt entretinguda de conèixer els diferents models de descripció que existeixen.

A l'escrit que ens va donar la Imma hi ha una breu complementació a la definició de descripció, com es fa... que ara mencionaré:

Qué és?

Vol representar lingüísticament persones, animals, objectes, sentiments,... Se'n poden descriure tots els aspectes de la vida real del més concret al més abstracte.
Per aquest mitj'a s'hi poden donar molt tipus d'informacions, poden ser més objectives o més subjectives i poden estar ordenades de diferents maneres.

Hi ha dos classes de descripció:
-Objectiva: l'autor té una actitud imparcial davant d'allò descrit, es limita a donar a conèixer allò que pot veure.
-Subjectiva: l'autor reflecteix allò que li dóna a conèixer allò que està descrivint.

Estructura

Ha de tenir tres parts o procediments:

-Establiment del tema
-Caracterització
-Relació amb el món exterior

Com es fa?

Hi ha tres parts:

-Idear (explorar la situació)
-Ordenar (esquema estructural)
-Textualitzar (redacció del text)

Tècniques descriptives

-Sintagmes nominals amb molts adjectius.
-Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
-Paraules que descriuen impressions sensorials.
-Terminologia.
-Definicions.
-Enumeracions.
-Recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions, al·literacions,...).



Amb tot això podem veure i saber com es fa una bona descripció d'allò de que en volem parlar.


Llenguatge audiovisual i subliminal

A classe, la Imma ens va passar un video amb la conferència de Guillermo Orozco on parlava del llenguatge audiovisual i la informació subliminal. El que deia era el següent:

S'ha d'aprendre a entrar i a anar pel món digital, hi ha coses que no es veuen a simple cop d'ull (en les imatges), es van seleccionant coses, moments per a ser captats d'aquesta realitat per deixar de ser-ho i aconseguir ensenyar aquells que un vol que es vegin.
L'educació pels mitjans no pot ser paper per a un sol actor. Hi ha dos actors principals, la família i l'escola. L'educació dels nens la duen a terme aquests dos. Els mitjans com per exemple la televisió, es poden regular per la família. En definitiva , es faci el que es faci a casa, tindrà conseqüències en allò que veuen a les pantalles.
Els nens ara estan pensant que el telèfon, les pantalles de TV,... són un problema, ja que estan fent que el nen només estigui pendent d'allò i no d'estudiar.
Les audiències estan educant d'allò que ensenyen, mostren als nens, encara que els mitjans de comunicació diguin que no, que ells només entretenen als nens, però se sap que indirectament (subliminalment) els mitjans estan educant.

Educació en els mitjans, influència en l'experiència educativa. Tot el que ve en una imatge, va bé per complementar allò que es diu parlat o escrit, tot el visual és de segona mà. Es passa aquí de la llògica de l'escrit a la llògica visual. No és el mateix ensenyar mitjançant virtualitat i visualitat que d manera presencial, ja que en un només es veu i el l'altre es comprén.

S'ha de fer una alfabetització a l'escola, familiarització visual, virtual,...
L'autodidactisme no és suficient, no s'apren tot aquí, es necessita d'un saber extern a les noves tecnologies, per saber que hem arribat a ser alfabetitzats conscientment.

Com a conclusió puc extreure que el Senyor Guillermo ens vol donar a conèixer tota la importància que hi ha en aprendre però no només de forma presencial, sinó que també visual i virtualment, ja que aquests podem complementar al primer. Però que de vegades el que pot semblar inofensiu visual o virtualment és al contrari, pot arribar a ser un missatge subliminal on ens ensenya, si però allò que no s'hauria "d'aprendre".

Posaré un exemple d'un video on hi ha missatges subliminals. És l'anunci de la Coca cola.La veritat és que aquest experiment és cert, a mi m'ha passat al veure'l i un dia estan en una sala van projectar aquest anunci i vaig poder veure que més de 3 persones s'aixecaven de les seves butaques i als 3 minuts tornaven amb una a les mans.

Competències comunicatives


A partir de molts dels textos analitzats a classe podem observar que aprendre una llengua, a part de fer servir un codi també és adquirir unes habilitats que orientent sobre com fer servir aquest codi en les diferents situacions comunicatives produides en l'entorn de qui el parlen.

Des que som petits anem adquirint coneixements de tot tipus, com per exemple la gramàtica i els seus registres, som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i avaluar la nostra participació i la dels altres.

Com esmenta Loayza, aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb característiques i els seus usos i amb els sistemes de comunicació més generals, on l'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, necessitats i motivacions i accions.

Als 70, Gumperz i Hymes postulen l'existència dela competència comunicativa, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització.

L'habilitat d'utilitzar una llengua ha de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.

Això es manifesta en els sistemes primaris i en els secundàris.
En els primaris per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat. En els secundàris han de ser de major elaboració i complexitat, més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Segons Gumperz i Hymes, "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una fotnrenovada de motivacions, necessitats i experiències."

Components de la competència comunicativa:

-Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic.
-Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús, s'ocupa de la situació comunicativa.
-Competència discursiva: produeix i interpreta els diferents tipus de discursos en quelsevol gènere, i interpreta i produeix textos coherents i cohesionats.
-Competència estratègica: utilitza estratègies de comunicació verar i noverbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.

Aquests són els apunts extrets d'un text que es va donar a classe de comunicació oral, escrita i digital.

Qualitats lingüístiques

L'altre dia a classe ens van explicar que un usuari de la llengua ha de dominar les 4 habilitats: escriure, llegir, parlar i escoltar. Per poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles. I jo vaig agafar els apunts corresponents i aquí en posaré un resum.

-Llegir: procés a través del qual es comprén un text escrit (és igual a comprendre). Té un seguit d'implicacions:
1.Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text.
2.Sempre llegim per algun motiu, per alguna finalitat, l'objectiu sempre guia la lectura i pot ser molt variat.
3.Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap, i ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
4.Llegir és implicar-se en un procés de predicció i de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta, continu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les parts que va llegint. A mesura que anem llegint el lector va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s'havia creat.

-Escriure: és un procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

-Parlar: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, de forma clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

-Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu, un respecte per l'emissor i les idees, ser objectiu per intentar entendre què ens diu l'altre, a més a més, un bon oient sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador, i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.

El llenguatge i les llengües


L'altre dia a classe de COED vàrem llegir un text que ens va donar la Imma de Tuson, J. (1984), on s'explica la definició del llenguatge i la relació amb la llengua.
D'aquí com és costum ens va fer extreure'n uns apunts per parlar-ne després a classe i comparar tot allò de cadascun entre tots.

Jo vaig puguer extreure'n el següent:

-El llenguatge està constituït per senyals i combinacions de senyals, les quals donen lloc a la comunicació.
-Tothom es comunica mitjançant una llengua, i això és un fet innat de mitjà d'expressió (el llenguatge).
-El llenguatge s'organitza en diferents nivells limitats en algun punt final, on no hi ha més nivells.
-El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar, encara que sense la base cerebral mínima no és possible.
-El llenguatge és el suport bàsic de la memòria i fa possible l'autoexpressió, a la existència del discurs intern i la reflexió sobre la nostra experiència.
-El que expressem amb gestos i demés es pot traduir al nostre llenguatge.
-El llenguatge és el mitjà de comunicació i expressió més extens que tenim.

Descriure i escriure


Diferències entre el codi oral i l'escrit

A classe de COED vam llegir un text de Cassany, D. del 1987 titulat "Descriure escriure" on s'expliquen les difrències entre el canal oral i l'escrit. La nostra tasca va ser efectuar uns apunts que fossin un resum d'allò que vam llegir i amb les dades més importants que ens servís per entendre i estudiar més endavant.





Jo ho he fet mitjançant quadres comparatius:


Diferències contextuals

CANAL ORAL

CANAL ESCRIT

1.Canal auditiu: el receptor comprèn amb l’oïda el text.

1.Canal visual: receptor llegeix amb ulls el text.

2.El receptor percep successivament diversos signes del text.

2.Receptor els percep simultàniament.

3.Comunicació espontánia: emisor pot rectificar, no esborrar. El receptor comprèn el text en el momento de l’emissió.

3.Comunicació elaborada: emissor pot corregir i refer el text. El lector pot escollir quan vol llegir-lo i com.

4.Comunicació immediata en el temps i l’espai. Més ràpid i àgil.

4.Comunicació diferida en temps i espai.

5.Comunicació efímera: sons perceptibles mentre duren en l’aire.

5.Comunicació duradora: lletres es graven en un suport estable i perduren.

6.Codis no-verbals: significat social codis no-verbals 65% contra 35% dels verbals.

6.Els utilitza poc: disposició espai i text, textura del suport.

7.Interacció durant l’emissió del text. Llenguatge oral negociable entre interlocutors.

7.No hi ha interacció durant composició.

8.Context extralingüístic paper molt important.

8.Context poc important. Escrit autònom del context.


Diferències textuals



CANAL ORAL

CANAL ESCRIT

Adequació

-Marca procedència dialectal de l’emissor.

-Grau formalitat baix, d’ús privat.

-Neutralitza marques de procedència emissor.

-Grau formalitat alt, d’ús públic.


Coherència


-Selecció poc rigurosa de la informació.

-Més redundant.

-Estructura text oberta.

-Estructures poc estereotipades.


-Selecció precisa de la informació.

-Menys redundant.

-Estructura tancada.

-Estructures estereotipades.


Cohesió


-Menys gramatical.

-Elements paralingüístics.

-Codis no-verbals.

-Referències exofòriques.


-Més gramatical.

-Pocs elements paralingüístics.

-Pocs codis no-verbals.

-Referències endofòriques.


Gramàtica: fonologia i grafia


-Formes pròpies d’usos espontànis i ràpids.


-Gairebé no incorpora aquestes formes.


Gramàtica: morfologia


-Solucions poc formals.


-Solucions formals.


Gramàtica: sintaxi


-Estructures sintàctiques simples.

-Anacoluts i frases inacabades.

-Ordre elements oració variable.

-El·lipsis freqüents.


-Estructures sintàctiques complexes i desenvolupades.

-Absència d’aquestes estructures.

-Ordre més estable.

-El·lipsis menys freqüents.


Gramàtica: lèxic


-Lèxic no marcat formalment.

-Pocs mots amb significats específics.

-Accepta repetició lèxica.

-Proformes i hiperònims com a mots jòquer.

-Tics lingüístics o mots paràsit.

-Mots crossa.

-Onomatopeies.


-Lèxic marcat formalment.

-Freqüència molt alta.

-Tendència a eliminar repetició lèxica amb sinònims.

-Mots equivalents i precisos.

-Absència d’aquests elements.

-Tendència a eliminar-los.

-Ús molt escàs.


Relació segons Vigner entre codi oral i l'escrit

ESCRIT TRADICIONAL

ESCRIT CODI SEGON

ESCRIT LLENGUA


Escrit objecte exclusiu d’aprenentatge.


Oral objecte primer i primordial.


Oral i escrit autònoms.


Refusa model oral.


Escrit per transcriure oral.


Comprendre i produir textos orals i escrits.





En canvi Scinto ho analitza des d'una òptica psicolingüística


Tres models:

Dependent (Tradicional): oral com a manifestació primera i principal del llenguatge, escrit com transcripció gràfica del primer, utilitzada a través de la correspondència amb oral. Oral manifestació natural del llenguatge, mentre que escrit simple calc cultural.

Independent (Glossemàtica): elaborat pels lingüístes de la Glossemàtica, oral i escrit absolutament independents, dues de les possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge. Model lògic i possible, difícil de defensar.

Equipol·lent (Cercle de Praga): Elaborat pel Cercle lingüístic de Praga, oral i escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.

Conclusions:

Tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral i diuen que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.

















Com parlar bé en públic


A classe de COED ens han proposat un llibre de lectura anomenat "Com parlar bé en públic" on explica i t'ensenya com fer unes exposicions correctes i com fer per a realitzar una bona expressió oral. Després de llegir-lo havíem de fer uns apunts que ens puguin servir a cadascun de nosaltres per a efectuar aquesta bona expressió oral i jo n'he extret els següents punts:

Per parlar bé en públic cal:

-Exercitar activitats orals.
-Repetició del text.
-Claredat.
-Propietat de les paraules.
-Ordre correcte.
-Frases amb mesura.
-Que no manqui ni sobri res.
-Suprimir el nerviosisme.
-Aconseguir confiança en un mateix.
-Concentració.
-Respirar profunda i lentament abans de començar.
-Somriure.
-Mirar de tan en tan al públic.
-Dominar el principi i el final.
-Començar a poc a poc.
-Expressió corporal.
-Concretar l'objectiu.
-Informar-se sobre el públic.
-Recerca d'idees per saber que s'ha de dir.
-Com es fa la exposició, els mitjans utilitzats.
-No llegir el discurs.
-Improvització.
-Naturalitat.
-Preparar un guió.
-Memorització.
-Modificació i perfeccionament discurs segons el públic al moment.
-Bona entoncació.
-Velocitat correcta.
-Bona vocalització i articulació.
-Adequació al context.
-Resaltació de paraules clau.
-Pauses.
-Precisió.
-Brevetat.
-Exemples.
-Figures retòriques.
-Citacions/Refranys.
-Humor.
-Dominar la llengua parlada.
-Gesticular.
-Bona utilització dels mitjans audiovisuals.
-Utilització de fonts d'informació (gràfics, esquemes, imatges...).
-Saber escoltar.
-Ser positiu.
-Estructurar el discurs.

A partir d'aquesta llista, he de realitzar les meves exposicions orals sense oblidar-me de cap dels punt. Hem de posar en pràctica allò aprés en la teoria.

Qui ets tu?

A classe de Comunicació oral, escrita i digital havíem de fer una exposició d'algú de la nostra classe i caracteritzar-ne algun punt fort que tingui la persona escollida i jo ho he fet de la primera persona a qui vaig conèixer, la Sandra Castelnuovo.
El títol i la redacció són les següents:



Mil Paraules

He triat aquesta imatge perquè un simple somriure és el que la caracteritza.
Sempre està rient i amb això demostra que un somriure pot arribar a ser la millor cura a moltes coses i problemes, pot ser l'impulsor a realitzar o no actes, és a dir, a decidir-se si s'acaben fent o no, pot donar la felicitat i pot ser un regal molt important per aquells que no en solen rebre, de vegades un somriure és el qual ens treu de situacions que mai haguèssim pensat que ens podria treure res.
Ella és una persona molt oberta, a qui li agrada fer noves amistats i qui valora molt a la gent que l'envolta.
Aquella en qui es pot confiar i amb qui s'està a gust, ja sigui treballant o anant en bus.
Quan s'està amb ella, al seu costat, es contagia tot allò que ella du al seu interior, l'alegria, la felicitat, el riure, passar-s'ho bé, divertir-se i sobretot et pot treure de la tristesa en un tres i no res amb aquest somriure.
També l'he triat a ella i a la foto perquè amb un sol somriure pot transmetre molts sentiments i sensacions que en paraules no es podria arribar a aconseguir i per això el significat d'aquesta frase feta: "una imatge val més que mil paraules".
La Sandra Castelnuovo és el somriure en persona.